Monocicle

Feia molts dies (mesos) que no practicava amb el mono, al principi ja no sabia ni com pujar-hi però sembla que he recuperat el que sabia; deu ser com anar en bici que no s'oblida. A veure si m'hi poso més en serio i avanço més.

Una altra cosa que no canvia encara que passi el temps:

Figaflors & Braves

Si mai voleu fer un detall original i únic a algú penseu en en Martin, fa coses molt xules. Aquí en podeu veure algunes:
http://www.artesanum.com/artesanias-figaflors_i_braves-3951-1-0.html

I una cançó que fa temps que volia posar però no era molt apropiat, ara sembla que ja si.



UN DÍA MÁS (REINCIDENTES)
Sed, llega el anochecer
dinero o placer
todo a distorsionar.
Más, reirme sin parar
llegar donde tú estás
no hay mucho por hacer.
Voy, con el viento a favor
aireando mi adicción
envejeciendo más y más
me quema la impaciencia
estoy pero no estoy
me escuece la conciencia
cuando dan las dos
quiero romper el aire de
Una nube de rostros y voces
quién sabe lo que esconden
ni que pensarán mañana
al despertar.
Mal, cambiar la realidad
hablando por hablar
hay ganas de actuar.
Tú, ni contigo ni sin ti
que más puedo decir
si ya no sé quién soy.
¿Ves?, mis ojos son mi fe
tu sexo sabe a miel
empieza a clarear.
Alarde de ciencia
necesario pá pagar
derroche de prudencia
si no quiero explotar
enamorarse cada vez.
Una nube de rostros y voces
quién sabe lo que esconden
ni que pensarán mañana
al despertar.

Tornada

Tornada? Físicament és evident que torno a ser al 'món laboral i de rutina diària', mentalment no ho tinc tan clar, diguéssim que estic una mica descentrada encara. S’acostuma ràpidament el cervell a no treballar i quan el tornes a fer anar... ara tinc gana cada dues hores!
El viatge als EUA va anar molt bé. Pensava que seria la meva primera i única incursió a yankeelandia, però ara no descarto tornar-hi, com a guiri (quan l’economia i els companys de viatge ho permetin). Encara no he ni ordenat les fotos, però per sort la Mònica és molt més eficient que jo i té les fotos al facebook (unes quantes, només, de les més de 500 que va fer!).
El pròxim cop no tindré excuses per no parlar anglès pq per sort he entrat a l'Escola Oficial d'Idiomes, encara que m’haig de posar mooolt les piles pq el tinc super rovellat.
Un petit homenatge musical a Califòrnia: